L’era de la humanitat

Recomanació del lloc

Aquest post és un comentari subjectiu de l’obra “L’era de la humanitat: Cap a la cinquena revolució industrial”, magníficament escrita pel genial Marc Vidal, per tant, restem oberts a les vostres opinions als comentaris.

Com sempre ho farem, us animem a comprar l’obra de l’autor, llegir-la i opinar per vosaltres mateixos, a partir de la font original.

  • Títol llibre: “L’era de la humanitat: Cap a la cinquena revolució industrial”
  • Autor: Marc Vidal
  • Editorial: Deusto
  • Primera edició: octubre de 2019
  • Edició: 5a. (agost 2020)
  • Estat d’impressió: Espanya
  • Idioma: Espanyol
  • ISBN: 978-84-234-3091-8
  • Pàgines: 421

Resum

4a R.I.

En primer lloc és imminent l’arribada de la 5a R.I. i, per això, d’urgent atenció. Dit d’una altra manera La 4a R.I., a la qual vivim ara, és tan sols l’avantsala d’una altra transformació de molt més abast.

Transició

Com a conseqüència del canvi imminent, tots, en major o menor mesura, hem de canviar inevitablement al voltant dels següents conceptes:

  • Model impositiu: Que dificulti les desigualtats socials, és a dir, que impedeixi la destrucció total de les classes mitjanes.
  • Model educatiu: La Learnability en la modificació de processos (reubicació de patrons laborals), la integració de noves eines com la I.A., el big data, l’automatització i el desenvolupament de noves habilitats personals, farà que hi hagi més feina però molt diferent.
  • Nou contracte social: El nou contracte social és “l’ocupació“, serà molt diferent i molt escassa, és a dir, l’opció de viure sense treballar o fer-ho d’una altra manera és previsible.
  • Rendes bàsiques: S’han d’assumir les rendes bàsiques i a més han de ser universals (a tot arreu). L’exemple del fracàs a Suïssa ens ho demostra, per exemple.
  • Espai comú: S’ha de generar un nou espai (comú) entre empreses, persones i màquines com a conseqüència de l’automatització, I.A., etc.

Decisions a prendre com a conseqüència de la necessitat de generació d’oportunitats per al sector tecnològic:

  • Abaixar impostos.
  • Facilitar la creació de negocis innovadors.
  • Connectar formació amb demanda.
  • No castigar la inversió internacional.

Transició

La crisi monumental que ve pot ser una oportunitat de transformació cap a l‘era de la humanitat, però també pot ser un desastre de proporcions bíbliques si no es fan les accions adequades.

A l’economia digital, l’autor, repassa experiències concretes, però sobretot centrant-se en l’economia col·laborativa i en el canvi de paradigma que suposa passar de posseir objectes a llogar serveis.

Per prevenir els “mals judicis de la I.A.” , els investigadors Marcos Riedl i Brent Harrison, de l’Institut de Tecnologia de Georgia (USA), van crear un model de software anomenat “Quixote”, capaç d’alinear conceptes a través d’històries i seqüències acceptables que genera comprensió en un I.A. i aquest entén com comportar-se correctament (èticament), en un entorn humà. Es a dir, el tòpic de que la I.A. ens destruirà inevitablement, es pot impedir, per exemple educant adequadament les màquines.

Ara ja, créixer i fer les coses bé no són sinònims.

El negoci presencial no impedeix l’existència d’un negoci online (escalable), però, tot plegat, únicament pot funcionar si el client està en el centre de la cadena de valor (punt nuclear de la transformació digital). Es a dir, l’era dels/de les empleats/des que es comportaven com a funcionaris/es prepotents davant els clients i dels seus propis companys o subordinats s’ha acabat.

No s’ha de “recuperar res”, però si s’ha de “construir un futur millor”. El Marc repeteix, fins a la sacietat, que no és una crisi el que passem, aleshores no és possible una recuperació. És un canvi de paradigma econòmic i social.

A Irlanda es creen 146 startups diàries, a Dublín el 10% dels empleats són desenvolupadors informàtics.

Desigualtats

La desigual situació de la dona, no només en el sector tecnològic, sinó en llocs de lideratge en general, és un problema d’origen cultural que no serà fàcil de superar. En aquests moments crucials no sembla que estiguem en condicions que siguin majoritàriament els homes els qui gestionin el canvi cap a l’era de la humanitat, ni cal que ens conformem amb les quotes. El trànsit cap a la 5a. R.I. no l’han de gestionar majoritàriament els homes. És a dir, l’hem de gestionar els humans. Cal que, els homes, fem autocrítica molt profunda. El que s’apropa podria ser un final horrible per molts de nosaltres, no hi ha temps ni espai per les estupideses del passat!. Ens cal molta intel·ligència i cal la col·laboració de tots i totes.

La pobresa ha arribat al nivell de crear “assalariats pobres“. Als EE.UU. ja s’està plantejant si amb les ajudes del govern (semblants a una renda bàsica) cal treballar, és un tema de cost d’oportunitat simplement o una necessitat urgent ara i ja?. Volem un esclat generalitzat de la violència o mantenir la pau social?. Què fa la gent desesperada per sobreviure?. No és un tema trivial i no està clar que la flexibilització quantitativa dels Bancs Centrals sigui la solució de res.

Sectors

El sector primari, amb una superfície cultivable de tan sols un quatre per cent addicional, estarà sotmès a la pressió més gran que mai ha tingut amb dos mil milions més boques que alimentar, en els pròxims trenta anys. Com a conseqüència, per exemple, els agricultors que no s’adaptin al canvi (com ja ho fan al Països Baixos), desapareixeran inevitablement. També ens haurem d’acostumar a nous aliments basats en bioenginyeria, proteïnes dels insectes, etc. Les ajudes i subvencions no ajuden ningú i poden destruir el sector primari.

Al fintech, es a dir, a la indústria financera que aplica noves tecnologies, i nous sistemes de pagament, anirem a una banca més centrada en el client i en l’experiència digital personalitzada, menys banca (Bank o iBank) i més servei (iMoney), menys costos i més relació comercial amb el client. Pel camí mils de persones s’estan quedant sense feina. La transformació digital no és opcional, però si pot fer molt mal.

A les constructores, es passarà de construir espais físics a espais virtuals, basats en el servei i no en la propietat, com a conseqüència del fracàs del model tradicional. Hi ha, per exemple un negoci a l’alça, el de les dark kitchen que va en aquest sentit. A la vostra ciutat hi ha obra inacabada, des de fa anys?, i malgrat tot es continua construint?. Algú està fent les coses molt malament.

Les agències de viatges, els gimnasos: Es convertiran en consellers virtuals de compromís físic, com a conseqüència de la necessitat de transformar-se en creadors d’experiències pels clients.

Retail: L'”apocalipsi del retail” ha començat, recordem el que va dir el conseller delegat de Wallmart: “depèn dels minoristes adaptar-se a aquests canvis i, a algunes àrees inclús, liderar el canvi, o cas contrari es quedaran a radere i desapareixeran”.

Protecció social

Seguim sense créixer en el que cal créixer, en innovació i preparació tecnològica. Les pensions i el model de convivència estan en joc, es a dir, el que pagarà molt aviat les pensions serà l’increment de la competitivitat (no l’ocupació) o no es podran pagar.

En el futur, ja no hi haurà llocs de treball segurs. Toca reinventar-se cada molt poc temps. És a dir, únicament es pot fer amb un sistema educatiu orientat a la competitivitat, la feina, la Learnability i no en títols, que quan s’aconsegueixen, ja estan obsolets i només serveixen per penjar-los a la paret o per aconseguir estatus social.

La societat (aviat) ha de pensar en com reestructurar-se quan no existeixi la feina, com ara la coneixem. Mai, el panorama laboral serà el que ha sigut fins ara i molts de nosaltres serem, inevitablement, eliminats del mercat en el procés, si no ens reconvertim.

A Espanya, el paro juvenil no té precedents.

Les “persones electròniques” podrien pagar les nostres pensions. Tot i això, si pensem que els robots han de pagar impostos provocarem un desastre perque anirem contra la competitivitat de les empreses.

La renda bàsica no es donarà a un “món ociós”, sinó a un “món sense feina”. No representarà la “uniformitat” ni la pèrdua de la “iniciativa privada”. La renda bàsica és un invent tan inevitable com ho va ser l’Economia del Benestar, després de la Segona Guerra Mundial.

“El que em fa por no són les noves tecnologies, sinó les velles” (líder sindical a Suècia).

En el futur, treballant dues hores al dia n’hi haurà prou.

El 83% de les feines fetes per persones que cobren menys de 18 € / hora, ja han iniciat l’automatització. La teva feina no es pot automatitzar?, una petita prova seria demanar als teus clients si estarien disposats a rebre els serveis que dones per un sistema automàtic. Fa por, oi?.

El canvi afecta el 60% de la feina actual.

Medi ambient

El sistema actual està basat en el creixement descontrolat. El pròxim sistema ha d’estar basat en l’economia circular i sostenible o la crisi climàtica serà una catàstrofe climàtica.

És a dir, ja no es tracta de progrés o no progrés, es tracta de sobreviure o no sobreviure.

5a R.I.

Indústria 5.0” i “societat 5.0” són indissociables.

Es caracteritzarà per tres tipus d’integració:

  • Econòmica: Afectarà tots els serveis productius.
  • Social: Planificació social i política que reduirà les bretxes socials.
  • Mediambiental: Reduirà la petjada ecològica humana.

La combinació d’habilitats directives «pròpiament humanes» (com el pensament crític, la negociació i la creativitat) amb l’enteniment del llenguatge digital, o la comprensió dels límits de la intel·ligència artificial «aconseguirà fer millors empreses i tecnològicament més humanes», és a dir, canviarà completament la manera en què les empreses es relacionen amb els consumidors (revalorant el factor humà).

Hi haurà formació lliure. Hi haurà noves maneres d’aprendre. “Tots necessitem convertir-nos en aprenents“.

El futur són les ciutats, que seran Ciutats-Estat. Tindrem ciutats intel·ligents que competiran pel talent. Al segle XVIII, amb les seves perruques i el comerç triangular va triomfar la idea dels Estats Nació i posteriorment dels imperis derivats. A Europa i al món portem ja masses guerres intentant assolir aquest model absurd. Si els Estats Nació minvessin, què quedaria?.

La factoria connectada es transforma en intel·ligent.

Tindrem un cervell humà a la nostra butxaca per menys de 1.000 €.

Serem 8.000 M de persones interconnectades al món.

Està a les nostres mans fer que la 5a R.I. no sigui l’era de les màquines sinó l’era de la humanitat.

Les lliçons que a passos de gegant estem interioritzant amb la crisi de la Covid-19 ens acceleren cap a una realitat social i econòmica més digital i més humana.

Si no som crítics ens podem convertir en “followers” de la postveritat.

A vegades sembla que els “mass media” ens estan convertint en “mass tontos”.

Algunes dades i previsions

2009: El sector biotecnològic espanyol és el 2,9% del PIB a l’Estat Espanyol.

2014: Jocs d’hivern de Sotxi es va usar VibraImage (per identificar expressions facials dels visitants).

2015: Fòrum de Davos, es crea el terme “Internet Absoluta“.

2016: Fòrum de Davos, es crea el terme Learnability (sense invertir-hi no hi ha futur).

2018: El 29% de l’activitat la feien robots.

2019: El sector biotecnològic espanyol és el 8,6% del PIB a l’Estat Espanyol. Cal potenciar-ho!.

2022: El 42% de l’activitat la faran robots.

2024: El responsable de qualsevol accident de cotxe serà el fabricant. La robòtica industrial reduirà els costos laborals un 18,25%.

2025: Més del 50% de l’activitat la faran robots.

2027: L’economia col·laborativa arribarà als 300.000 M €.

2030: 10 milions de vehicles, a tot el món, dedicats al transport i la logística, no necessitaran conductor. El que anomenem Internet serà “tot”, és a dir, tot estarà connectat amb tot, quelcom que pot suposar un enorme alliberament per l’ésser humà. La majoria de la força laboral serà “freelance”.

Conclusions del lector

Revolucions Industrials

Quatre R.I. que han donat forma al món d’avui:

Revolucions Industrials: És la denominació historiogràfica de processos de revolució tecnològica que es produeixen en l’Edat Contemporània, protagonitzats per la indústria. No es limiten simplement als canvis econòmics, sinó que constitueixen el factor essencial del pas de la societat preindustrial a la societat industrial, i després a la societat postindustrial i als canvis polítics posteriors.

1a R.I. (1760-1830): Factor clau va ser que es va fer servir l’energia del vapor (alimentada pel carbó), per desenvolupar treball. Alguns autors la situen entre el 1820 i el 1840.

2a R.I. (1860-1914): Factor clau va ser que es va fer servir l’electricitat per desenvolupar treball. Alguns autors la situen en el 1850 i el 1950 i afegeixen nous modes de transport, l’ús del petroli, etc.

3a R.I. (1965-1990): Factor clau va ser que es van fer servir els ordinadors a la indústria (també robots industrials i altres tecnologies). Aquesta R.I. també anomenada Revolució cientificotecnològica (RCT), que va ser plantejada per Jeremy Rifkin.

4a R.I. (1990-…): Factor clau en aquesta (que és l’actual R.I.) és que es fa servir Internet. Per alguns autors, també és determinant que es fa servir Big Data, Robots (col·laboratius), I.A., etc.

Transformació digital

Un tema importantíssim, per aquest lector, és la Transformació Digital i com la descriu el Marc Vidal:

  • Digitalització: Aplicació d’algunes eines digitals a feines que abans es feien manualment, sense canviar res més a la companyia.
  • Transformació digital: Transformació cultural a la companyia basada en l'”engagement” del personal (estenent la cadena de valor i situant al client al centre), amb un encaix tecnològic molt profund, per part de tots.

Això explicaria, pot ser, perque tecnologies com el B.I. o el D.M.S. (per exemple), no triomfen a moltes empreses que tornen a treballar com fa molts anys.

Cinquena Revolució Industrial i Singularitat Tecnològica

5a R.I. (potser ja ha començat a gestar-se): Factor clau en aquesta R.I. és la “Singularitat Tecnològica”.

S.T.: Va ser formulada per primera vegada per John von Neumann, a la dècada de 1950.

Evolució del terme Singularitat Tecnològica

John von Neumann i Stanislaw M. Ulam

Stanislaw M. Ulam (matemàtic polonès), en una conversa amb John von Neumann, va especular sobre la raó del progrés de la tecnologia – i el canvi accelerat a les nostres vides, que suposa -.

Va concloure que hi haurà un punt en el futur en el qual no podrem estar al corrent d’allò que passa, i aquí apareixerà el que els matemàtics anomenen una singularitat. Stanislaw M. Ulam va participar en el Projecte Manhattan, igual que John von Neumann.

I. J. Good i Vernor Vinge

El matemàtic anglès I.J. Good va fer servir el terme singularitat el 1965, fins que el 1980, l’informàtic i escriptor Vernor Vinge, la va popularitzar.

Robert A. Wilson, el “Jesús Saltarí” i Ray Kurzweil

El 1986 l’escriptor Robert A. Wilson va donar una conferència d’1 hora i mitja anomenada “The Acceleration of Knowledge” (L’acceleració del coneixement), explicant el seu llibre “Right Where You Are Sitting Now” (Just on tu estàs assegut ara). En aquesta conferència va plantejar el terme “Jesús Saltarí“.

Wilson va proposar una nova unitat de mesura, 1j (un “Jesús”), que comprèn la suma de fets científics coneguts l’any 1 dC, que porta el nom de Jesús (no té res a veure amb la religió). 

Wilson també va proposar (subjectivament, per descomptat) que per arribar a 1j es necessitava l’edat estimada de l’Homo sapiens (40.000-100.000 anys).

Progresió porposada per Robert A. Wilson

  • 1j: 1 dC (40.000-100.000 anys).
  • 2j: 1500 dC (1500 anys).
  • 4j: 1750 dC (250 anys).
  • 8j: 1900 dC (150 anys).
  • 16j: 1950 dC (50 anys).
  • 32j: 1960 dC (10 anys).
  • 64j: 1967 dC (7 anys).
  • 128j: 1973 dC (6 anys).
  • 256j: 1978 dC (5 anys).
  • 512j: 1982 dC (4 anys).
  • x2j (anual): 2000 dC (18 anys).

El “Jesús saltarí” existeix com a nota a peu de pàgina a diverses obres (considerablement més importants) sobre teoria de la singularitat, sobretot Ray Kurzweil (passarem el test de Turing el 2029 i la singularitat al voltant del 2050).

Interpretació de la singularitat pel lector

La meva opinió és que la singularitat, serà el moment en el qual l’acceleració del coneixement tecnològic, transcorrerà en un temps -> 0, és a dir, virtualment el coneixement tecnològic tendirà a infinit, per tant, inabastable per l’Homo sapiens. La pregunta que em faig és: En aquest moment ja no serem humans?.

Aquesta reflexió em porta a una metàfora (si em permeten els físics). Imaginem que la S.T. és la singularitat física d’un forat negre. Sabem que hi ha una frontera on ja no podem tornar a radera i passen coses molt boges (l’horitzó de successos). Perdoneu els físics la meva ignorància.

Crec que l’obra GENIAL del Marc Vidal és un crit desesperat perque reflexionem (tots, també els polítics), abans d’arribar a l’horitzó de successos de la S.T.

Conclusions

Si controlem aquest trànsit, aleshores serà “l’era de la humanitat”, és adir, depèn de cadascú de nosaltres el que passarà.

Però recordeu: “Fer prediccions és molt difícil, especialment quan es tracta del futur” (Niels Bohr).

Per acabar, us demanem la vostra opinió als comentaris. No hi ha de comentaris dolents, mentre es faci amb respecte.

    Ens interessa molt la teva opinió sobre aquest tema

    *

    *

    *